Ferran Garcia Querol

Càrrec: 
Membre ordinari
Informació de contacte: 

Us heu fixat en les paradoxes de la filosofia? És un discurs transdisciplinar, però també és una disciplina especialitzada. Dialoga amb llenguatges diferents, però té el seu propi llenguatge tècnic. Busca l’emancipació de tot ésser humà pel coneixement, però no renuncia a la figura de l’expert. Aspira a una vida col·lectiva plena, però no aconsegueix transcendir la lectura i l’escriptura. Davant d'això ens preguntem: hi ha un àmbit experiencial comú que permet el diàleg entre disciplines, llenguatges i cultures diferents? I si hi és, és possible una praxis lliure i democràtica entre filòsofs, especialistes de diverses branques i persones no especialistes? Aquí hi ha alguns treballs sobre tot això:

 MENTIDA, CONTROL I UTOPIA. REFLEXIONS SOBRE EL PRESENT, Francis García i Pol Capdevila (coords.), Barcelona: La Busca edicions, 2013. Obra col·lectiva impulsada per l'Associació d'Estudis Filosòfics (AEφ), hi participo amb "La responsabilitat de la filosofia i el paper de les persones en temps de crisi". És una reivindicació de les idees de Husserl sobre la capacitat transformadora de la filosofia mitjançant un coneixement rigorós de l'ésser humà, la col·laboració amb altres disciplines, el debat públic i la divulgació. 

• Article "Gènesi", a Conceptes fonamentals de la fenomenologia, dins l'ANUARI DE LA SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA - XXIII, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2012. http://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/64529/64430. Projecte col·lectiu del Grup d'Estudis Fenomenològics. En aquest article oferim una introducció general als temes de la fenomenologia genètica de Husserl: la dimensió temporal de la consciència, els origens del coneixement perceptiu, el desig infinit de veritat, els grans ideals culturals, el sorgiment de la filosofia i de les ciències, la història i el futur de la humanitat, la qüestió de Déu i la llibertat humana.

• “La consciència de crisi actual des de la fenomenologia genètica de Husserl”, dins de II CONGRÉS CATALÀ DE FILOSOFIA. JOAN FUSTER, IN MEMORIAM, Enric Casaban i Xavier Serra (eds.), Catarroja: Editorial Afers, 2012. En els articles sobre Renovació per a la revista japonesa Kaizo, Husserl descriu trets essencials en l’evolució i les crisis de tota cultura humana, aporta principis fonamentals a les ciències socials, i condicions formals per a una renovació cultural. Aquí ens centrem en el cinquè d’aquests articles, que estudia la gènesi dels diversos tipus culturals possibles. Això ens permet comprendre alguns trets de les cultures premodernes i examinar críticament les nostres societats tecnocràtiques.

• Ressenya de "Mª Carmen López Sáenz y Jesús Mª Díaz Álvarez (eds): Racionalidad y relativismo. En el laberinto de la diversidad", dins de INVESTIGACIONES FENOMENOLÓGICAS, n. 9, 2012.  http://www.uned.es/dpto_fim/InvFen/InvFen09/pdf/25_GARCIA.pdf. Ressenya d'aquest llibre, que reivindica un concepte obert de raó, rigorós però dialogant, com a resposta als problemes i reptes de les nostres societats globalitzades. Però aquesta filosofia que amb bon criteri reivindica el diàleg i que busca les condicions d'un enteniment mutu, és ella mateixa dialogant? Acompleix les condicions que descriu i proposa per als altres?

• LA MODERNITAT DE LA FILOSOFIA, Francis García i Pol Capdevila (coords.), Barcelona: La Busca edicions, 2012. Obra col·lectiva impulsada per l'Associació d'Estudis Filosòfics (AEφ). Hi participo amb "Narcís i les Filadores: modernitat, filosofia i democràcia a partir de Marx i Nietzsche". L'evolució de la modernitat ha comportat una creixent jerarquització i estratificació de la societat en experts i profans. Però Nietzsche i Marx, cadascun a la seva manera, reivindiquen alguna cosa que transcendeix aquest marc: la recerca d'una eternitat en el present, no a través del pensament sinó de l'activitat humana emancipadora. Quines condicions ha d'acomplir una activitat així?

• PENSAR EN TEMPS D’INCERTESA, Francis García i Pol Capdevila (coords.), Barcelona: La Busca edicions, 2011. Obra col·lectiva impulsada per l'Associació d'Estudis Filosòfics (AEφ), hi col·laboro amb "Emancipació o despotisme? El model del coneixement com a problema polític". A partir d'una fenomenologia de la percepció que dialoga amb Husserl, Kandinsky i Wilhelm Reich, el text traça la gènesi de les diverses concepcions de la natura: animista, monoteista i mecanicista. Reivindica un context de veritat per a cadascuna d'elles, però rebutja qualsevol absolutització. És compatible tot això amb la tendència natural a sistematitzar els coneixements? I si ho és, de quin tipus de sistema estem parlant?

• “Regresión al Edén. Horror, consciencia y naturaleza en Antichrist de Lars von Trier”, dins de la revista digital LAS NUBES, n. 12, 2011.   http://www.ub.edu/las_nubes/archivo/doce/nubesyclaros/Ferran_nubesyclaro.... Interpretació filosòfica de la pel·lícula del director danès. Quina relació hi ha entre la bruixeria, la inquisició i la racionalitat moderna? Aquests tres fenòmens pressuposen una estructura perceptiva prefixada pels esquemes patriarcals? Hi ha alguna possibilitat de curar la ferida que separa la consciència i la natura?

• “Dar forma a todo lo humano”, dins de INVESTIGACIONES FENOMENOLÓGICAS, vol. monográfico 3: Fenomenología y política, 2011.   http://www.uned.es/dpto_fim/InvFen/InvFen_M.03/pdf/12_GARCIA.pdf. Per què el nostre coneixement tècnic i humanístic no ha evitat les dues Guerres Mundials i la crisi actual? Aquest article desenvolupa els tres moments que, segons Husserl, ha de tenir una teoria que pretengui evitar la barbàrie: buscar les condicions ideals d'una societat autènticament humana i racional; contrastar aquest ideal amb la realitat fàctica per deduïr judicis normatius que inspirin praxis concretes; i finalment, executar aquestes praxis a partir del diàleg i l'enteniment mutu. No qüestiona això la incomunicació actual entre teoria pura, ciències particulars, tècniques aplicades i societat civil?