Consciència del temps (Zeitbewusstsein)

Autor: Francisco Conde Soto
 
Resum. La fenomenologia de la consciència del temps s’organitza a grans trets al voltant de tres nuclis temàtics. En una primera època, 1904-1905, en textos recollits en les seves Lliçons sobre la consciència interna del temps (1893-1917), el fil conductor és la pregunta sobre com és possible la percepció d’un objecte que dura mitjançant el sistema impressional-retencional i protencional de la consciència, prenent una melodia com a objecte paradigmàtic d’objecte que dura. En un segon moment, en els manuscrits de Bernau (1917-1918), l’anàlisi es desplaça des dels processos espontanis del jo a la síntesi passiva prèvia a aquests, a més de discutir dos models de consciència al fil del temps: un que la considera com a tempo-constituent en tot moment; l’altre que afirma que la temporalitat, pròpiament parlant, s’introdueix d’alguna manera quan reflexionem sobre els processos constitutius de la consciència. Per últim, en els manuscrits C (1929-1934), a part de continuar discutint els problemes anteriors, introduirà la noció de «present vivent» per a insistir en el caràcter actiu-donador-operant-temporalitzant que té la consciència. 
 
Abstract. Time-Consciousness phenomenology organises mainly in three thematic cores. In a first period, 1904-1905, in texts collected in Husserl’s lessons On the Phenomenology of the Consciousness of Internal Time (1893-1917), the leading question is to describe how it is possible the perception of an object that endures by means of an impresional-retentional and protentional system, taking a melody as a paradigmatic enduring object. In a second moment, in the Bernau-Manuscripts (1917-1918), the analysis moves from the egoic spontaneous processes to the preceding passive synthesis, discussing in addition two consciousness-models: one that considers that consciousness is an always time-constituing consciousness; another that argues that temporality [properly speaking] appears somehow [in some way] only when reflection focalises the constitutive processes of consciousness. Finally, in the C- Manuscripts (1929-1934), in addition to the previous problems, Husserl introduces the notion of «living Present» to insist upon the active-giving-operating-temporalising character of consciousness.