Consciència (Bewusstsein) i Jo (Ich)

Autors: Francesc Perenya Blasi i Carlota Serrahima Balius
 
Resum. «Consciència» (Bewußtsein) i «Jo» (Ich) són conceptes íntimament emparentats en la fenomenologia. En aquest article pretenem traçar-ne l’evolució en l’obra del seu fundador, Edmund Husserl, tractant-los separadament però marcant la simultane- ïtat del seu desenvolupament.
La primera part de l’article està dedicada a la consciència, que guanya la seva centralitat pel fet de ser el lloc on es donen els fenòmens. A Investigacions Lògiques (1900-1901) es presenten els seus diversos sentits, quedant establerta una distinció crucial entre «reflexió» i «autoconsciència prereflexiva». El desenvolupament de les tesis sobre la darrera té lloc a Lliçons sobre fenomenologia de la consciència interna del temps (1905). Finalment, el gir de la fenomenologia husserliana a Idees I (1913) amb la introducció de l’epoché ens permet descobrir l’àmbit de la consciència pura. En la segona part de l’article es tracta la qüestió del Jo, és a dir, del subjecte la consciència del qual el fenomenòleg tematitza. A Investigacions Lògiques, Husserl nega el Jo com a entitat diferenciada del propi corrent de consciència. Tanmateix, amb l’entrada en la fenomenologia transcendental reconeixerà la necessitat de parlar d’un Jo pur que possibiliti la pròpia estructura de la consciència. La darrera fase de la filosofia husserliana estarà caracteritzada, però, per la recerca del Jo de l’experiència, que es concretarà, primer, en el Jo personal de Meditacions cartesianes (1929), i després, en la noció d’Ur-Ich a La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental (1936). L’article acaba amb algunes consideracions sobre la recepció dels conceptes en la fenomenologia posterior i el seu tractament en la filosofia analítica.
 
Abstract. «Consciousness» (Bewußtsein) and «Self» (Ich) are intimately related concepts within phenomenology. In this article we intend to trace their evolution in the works of its founder, Edmund Husserl, treating them separately but underlining their simultaneous development.
The first section of the article is devoted to consciousness, whose centrality for the phenomenological project is due to the fact that it is the place where the phenomena are given. In the Logical Investigations (1900-1901), different senses of the notion are presented, establishing a crucial distinction between «reflection» and «pre-reflective selfconsciousness». The development of the theses about the latter is settled in the Lectures on the Consciousness of Internal Time (1905). Finally, the turn that Husserlian phenomenology undergoes in Ideas I (1913) with the introduction of the epoché allows us to discover the region of pure consciousness. The second section of the article is devoted to the Self, that is, to the question about the subject whose consciousness the phenomenologist thematizes. In the Logical Investigations Husserl denies the Self as an entity distinct from the stream of consciousness itself. However, once engaged in the project of transcendental Phenomenology, he will acknowledge the need for a pure Self that makes the very structure of consciousness possible. The last period of Husserl’s Phenomenology is characterized, though, by the search of an experiential Self, which will give raise, first, to the personal Self of the Cartesian Meditations (1929), and later to the notion of Ur-Ich in The Crisis of the European Sciences and Transcendental Phenomenology (1936). The article concludes with some considerations about the reception of the concepts in later Phenomenology and the treatment they have received within analytic philosophy.