Món de la vida (Lebenswelt)

Autor: Joan González Guardiola
 
Resum. Com a concepte, presenta un antecedent important en l’expressió «món natural», ja emprada habitualment per alguns autors del positivisme empiriocriticista (Ernst Mach, Richard Avenarius). Husserl l’empra per primera vegada en un annex al § 64 d’Ideen II, tot i que no és fins a les obres dels anys 20 que el concepte comença a jugar un paper més ampli que el del contrast entre l’actitud en la qual hi ha teories i la situació prèvia a la constitució de qualsevol teoria. L’exposició més completa la trobem a La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental (1936). És una convenció acceptada comunament entre els intèrprets (i amb suport en el propi text husserlià) distingir entre «conceptes provisionals» de món de la vida (nosaltres preferiríem anomenar-los, simplement, «pre-transcendentals») i «conceptes transcendentals» del món de la vida, tot i que la principal diferència entre ambdós tipus de sentits la juga el tombant d’actitud cap al mateix fenomen del món. Amb el concepte de «món de la vida» pretén Husserl copsar l’àmbit en què l’ésser humà ja sempre s’està movent i vivint, previ a la més rudimentària de les formes de teoria, construcció intel·- lectual, ideologia, etc. Respecte a aquest àmbit es pretén, gràcies a la fenomenologia transcendental, realitzar un acte reflexiu que constitueixi una teoria de com es dóna el món anterior a tota teoria. L’estatut d’aquest «des d’on» es realitza aquesta «teoria sobre el món de la vida anterior a tota teoria» es presentarà, doncs, ple de dificultats que una fenomenologia concebuda com a ciència haurà d’afrontar.
 
Abstract. As a concept, presents an important precedent in the expression «natural world», as commonly used by some authors of empiriocriticist positivism (Ernst Mach, Richard Avenarius). Husserl uses for the first time in an annex to § 64 of Ideen II, although is not since the work of the 20s when the concept starts to play a larger role than the contrast between the attitude in which there are theories and the situation prior to the formation of any theory. The most complete exhibition can be found in The Crisis of European Sciences and Transcendental Phenomenology (1936). It is a commonly accepted convention among the interpreters (and with support in Husserl’s own text) to distinguish between «provisional concepts» of lifeworld (we prefer to call them simply «pre-transcendental») and «transcendental concepts» of lifeworld, although the main difference between both senses plays the turn of attitude toward the phenomenon of the world. With the concept of «lifeworld» Husserl tries to capture the area in which human beings are always already moving and living, before the most rudimentary forms of theory, intellectual construction, ideology, etc. . On this level it is intended, therefore, through transcendental phenomenology, an act that constitutes a reflexive theory of how the world gives to us before all theory. The status of the place in which this «theory about the lifeworld above all theory» is made is, then, full of difficulties conceived phenomenology as a science.