Espai (Raum)

Autor: Pau Pedragosa
 
Resum. El concepte d’espai no és específic de la fenomenologia. Com a problema filosòfic l’espai té tanta història com la filosofia mateixa. Però sí que la fenomenologia li dóna un sentit original que no es pot desvincular d’aquesta història, especialment la més recent, la de la filosofia moderna des de Descartes. En l’època moderna l’espai ha estat rebaixat a una pura extensió quantitativa sense vida. El buidatge vital de l’espai ha tingut la seva correspondència amb la física moderna clàssica que l’ha conceptualitzat com a pura exterioritat i com a contenidor buit que no ha fet més que reforçar la interioritat subjectiva on es concentrava la vida. La gran aportació del concepte fenomenològic de l’espai es pot resumir amb l’expressió «retorn a l’espai»: l’ha recuperat per a la vida fent-lo inseparable del temps, del moviment del cos, de la subjectivitat i de la comprensió de l’ésser.
Veurem les importants aportacions fenomenològiques d’Edmund Husserl i de Martin Heidegger. Del primer analitzem la fenomenologia de la percepció, el cos viscut i la gènesi històrica del concepte objectiu i abstracte de l’espai. De Heidegger veurem la noció d’espai de les coses i de l’ésser humà (Dasein) a Ésser i temps i la importància central que adquireix l’espai en les seves obres posteriors fins al punt de comprendre la mateixa tasca filosòfica com un pensament del lloc o topologia de l’ésser. Concloem amb la recepció del concepte fenomenològic de l’espai reconeixent l’extraordinària influència que ha tingut en el que s’anomena «gir espacial».
 
Abstract. The concept of space is not specific to Phenomenology. As a philosophical problem space has so much history as philosophy itself. But Phenomenology gives to it an original sense that can not be separated from this history, especially the recent one, that of modern philosophy since Descartes. In modern times space has been reduced to a purely quantitative lifeless extension. The emptying of life from space had its correspondence with the classical modern physics that conceptualized space as pure exteriority and as empty container. The consecuence was the strengthen of the inner life of subjectivity. The great contribution of the phenomenological concept of space can be summarized as the «return to space»: Phenomenology has recovered space for life, it has made space inseparable from time, from the movement of the body, from the subjectivity and from the understanding of being.
We will see the important phenomenological contributions of Edmund Husserl and Martin Heidegger. First, we will analyze Husserl’s phenomenology of perception, the lived body and the historical genesis of the concept of objective and abstract space. Then we will study Heidegger’s notion of the space of things and the space of human beings (Dasein) in Being and Time. We will see how space acquires a central role in his later work to the point of understanding the task of philosophy itself as the thinking of place or topology of being. We will conclude with the reception of the phenomenological concept of space recognizing the extraordinary influence it has had in what is called the «spatial turn».