Intencionalitat (Intentionalität)

Autora: Marta Jorba i Grau
 
Resum. L’objectiu principal d’aquest article és presentar el concepte d’intencionalitat en la fenomenologia de Husserl, en tant que descriu una de les principals característiques de l’experiència conscient: el seu estar dirigida a alguna cosa o el seu ser sobre alguna cosa. Husserl hereta una discussió sobre representacions sense objecte de l’escola de Brentano i en fa una primera aproximació a l’obra inacabada Objectes Intencionals (1894). És a les Investigacions Lògiques (1900/1901) on Husserl desenvolupa una primera teoria de la intencionalitat, a partir de la tematització de les vivències intencionals, o actes, que tenen uns continguts intencionals i uns objectes intencionals, els quals queden fora del corrent de consciència i de la descripció fenomenològica. Aquesta teoria és modificada a partir de la introducció del mètode de la reducció transcendental que permet a Husserl la formulació d’una segona teoria de la intencionalitat a Idees I (1913). Segons aquesta teoria, l’objecte intencional passa a formar part del corrent de vivències i, així, pot ser descrit fenomenològicament. Es tematitza sota la noció de «noema», que és el correlat objectiu de la «noesi». El tipus d’intencionalitat desenvolupada en aquestes obres és la intencionalitat objectivant, que Husserl complementa amb la tematització de la intencionalitat impressional, pròpia de la consciència del món «predonat» i de la relació «prereflexiva» del subjecte amb si mateix. Aquest tipus d’intencionalitat es tematitza sobretot a partir de les anàlisis sobre el subjecte carnal i la consciència del temps, en l’etapa husserliana de la fenomenologia genètica. Finalitzem l’article amb una breu indicació de la recepció del concepte per part de l’escola fenomenològica posterior i de la filosofia analítica.
 
Abstract. The concept of intentionality is a central concept in the phenomenological school, as it describes one of the main features of conscious experience: its being directed at something or its being about something. Husserl inherits a discussion over representations without object from Brentano’s school and he first approaches the topic in the unfinished work Intentional Objects (1894). It is in the Logical Investigations (1900/1901) where Husserl develops a first theory of intentionality, thematizing intentional experiences, or acts, that have intentional contents and intentional objects, which are left outside the stream of consciousness and the phenomenological description. This theory is modified with the introduction of the method of the transcendental reduction, that allowsHusserl to formulate the second theory of intentionality in Ideas I (1913). According to this theory, the intentional object becomes part of the stream of consciousness and thus can be phenomenologically described. It is thematized under the notion of «noema», that is the objective correlate of the «noesis». The kind of intentionality developed in these works is objectifying intentionality, which Husserl complements with the thematization of impressional intentionality, peculiar to the consciousness of the «pregiven» world and to the «prereflexive» relation of the subject with itself. This kind of intentionality is thematized with the analysis of the embodied subject and time consciousness, in the husserlian stage of genetic phenomenology. We finish the article with a brief indication of the reception of the concept in the phenomenological school after Husserl and in the analytic philosophy.